Les argumentacions representades tenen en comú no solament la perspectiva des de la que s’analitza el tema del tecnopart, sinó que també comparteixen o bé la tesi o la conclusió, o algunes premisses. Per tant, podem establir diverses relacions entre elles. Potser perquè són contínues, es van fer una darrera l’altra, contra argumentant una aportació prèvia. L’aportació de la Sònia Vila podem considerar-la el inici d’aquestes interaccions. La Sònia Vila, des de la seva perspectiva sociodeterminista, va començar parlant del caràcter antinatural i deshumanitzat del tecnopart i de l’ús excessiu que se’n fa de les noves tecnologies, fins i tot per a activitats on resulta innecessari com el part en aquest cas. Les aportacions de l’Eva, la Gemma i jo intentaven rebatre aquests arguments de la Sònia en els que atacava les tecnologies per ser deshumanitzades i innecessàries, en alguns casos com aquest. Des de la nostra postura tecnodeterminista, no podíem considerar-les deshumanitzants, perquè estaven dissenyades i creades pels propis humans, per tota la societat, per al seu benefici. Vaig reconèixer que veritablement el part no necessitava de la tecnologia per a realitzar-se, però sí facilitava molt les coses. Totes tres coincidien en que alleugeria els dolors, i que a més evitava molts riscos, fent el part més segur per a mare i fill. L’Emma, a més, contra argumentava la idea de la Sònia sobre la dependència de les tecnologies, justificant que tot forma part del context social i històric en el que ens trobem i que és difícil no utilitzar les tecnologies quan estàs envoltada d’elles. Totes tres vam arribar a la conclusió que s’havien d’aprofitar les avantatges que ens oferien les tecnologies, com el tecnopart. Tot i això, al llarg del debat es van plantejar més idees respecte al tema que em fan ampliar la conclusió. Les tecnologies s’han d’utilitzar, però s’ha de fer amb responsabilitat, intentant cercar un equilibri entre ciència i tecnologia. No ens hem de negar a tot allò tecnològic pel fet que sigui tecnològic, ni hem de crear necessitats cap aparells tecnològics que no són realment útils.
A través de la interacció en el debat, cadascú des de la perspectiva que defensava, hem anat compartint noves idees i nous motius per defensar-la. Hem afegit noves dades aportades per nosaltres mateixos als conceptes que ja teníem (coneixements previs), ampliant així l’estructura de coneixement. També hem creat noves relacions entre conceptes i canviat la manera d’entendre’ls, reestructurant els esquemes de coneixement que teníem. Per tant, s’ha generat una construcció de coneixement compartit, ja que el fet de posar en comú les nostres idees, ens ha permès avançar individual i col·lectivament. El debat ha sigut un espai on les idees han circulat lliurement i ens hem obert a noves informacions, permetent canviar els nostres esquemes de coneixement previs. El intercanvi d’idees ens ha generat oportunitats per a construir nous coneixements no existents. Però són uns coneixements contextuals, creats i generats dintre del grup de debat, i que no trobaríem a les enciclopèdies. Altres alumnes d’altres aules diferents amb la mateixa informació disponible i consigna, hauran creat uns altres tipus de coneixements, arribant a conclusions diferents, perquè les aportacions tampoc seran iguals. D’aquí sorgeix la idea de comunitat viva com la interrelació entre diferents individus que creen nova informació. Sense la resta de companys i les interrelacions que s’han vfgenerat al llarg del debat, no haguéssim pogut compartir idees, per tant, no s’hauria produït la construcció de nou coneixement. Tot plegat, dóna la sensació que el coneixement és caòtic, desordenat, infinit. Això no passa en els llibres de text i per això, hem intentat fer el mapa de les argumentacions, per posar una mica d’ordre a tanta quantitat d’informació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario