Comparació de l’entorn de discussió que hem emprat (debat de la uoc i cmap) amb altres CSCA

L’entorn d’argumentació assistida de la Universitat de Missouri permet al consultor construir una estructura de discurs específica per a un camp o problema determinat, d’aquesta manera es pot restringir el diàleg i realitzar-se segons les necessitats de l’activitat concreta, a diferència del diàleg mantingut al campus virtual de la nostra universitat on tots els debats tenen la mateixa estructura, i la única manera de restringir-los és donant indicacions per orientar-lo. Els debats de la Universitat de Missouri estableixen un ordre jeràrquic a les respostes, no poden realitzar qualsevol tipus de resposta com nosaltres, sinó que depenen del tipus de missatge al que es respon. Una vegada presentat el problema, els alumnes solament poden respondre amb propostes de solució. Les propostes de solució es poden contestar amb tres tipus d’advertències: recolzant-la, refusant-la o modificant-la. Les advertències es responen amb quatre tipus de proves: d’informació i fets, d’opinió personal o creença, d’experiència personal o de descobriments d’investigació. Amb aquest sistema podríem aconseguir més ordre en el nostre debat, reflectint d’una manera més clara el tipus d’aportacions realitzades i la relació que guarden amb la resta. És una manera de fer més explícites les re argumentacions o contra argumentacions. Tot i que per poder-ho aplicar al tema de discussió del nostre debat ho hauríem d’adaptar canviant els tipus de respostes.

Sense Maker permet crear diferents arguments entorn a un tema amb una organització molt visual. Agruparia avantatges del debat i de l’ús del cmap per a la representació d’arguments, ja que es poden afegir els nostres punts de vista establint relacions amb el dels companys d’una manera molt representativa.

Belvedere és un programa equivalent al CMapTools, però té l’avantatge respecte aquest d’oferir un marc comú per a l’organització de les argumentacions segons els tipus d’idees que es proposen i  les relacions que s’estableixen entre elles. A més, restringeix el tipus d’argumentacions i el tipus d’enllaços entre elles, fent més fàcil la representació d’arguments.

I, per últim, Convince Me, incorpora eines que permeten fer diagrames d’una estructura d’argumentació, de manera que es poden establir més relacions entre les argumentacions dels diferents membres, que no pas amb l’opció respon del nostre debat.

Són múltiples les formes de representar el coneixement mitjançant diferents sistemes multimèdia disponibles, com acabem de veure, però tots comparteixen un mateix objectiu: representar el coneixement de forma gràfica per tal de fer-ho més comprensible. Totes aquestes formes de representar el coneixement, segons explica Mayer a la seva teoria cognitiva de l’aprenentatge, tenen els següents efectes: processament per dos canals diferents, verbal i visual; capacitat de processament simultània en aquests dos canals limitada; i aprenentatge actiu i significatiu mitjançant la selecció d’informació rellevant, organització i integració als coneixements previs. Mayer defensa que la millor manera per realitzar un aprenentatge significatiu és combinant text escrit, narracions, imatges i recursos gràfics, tal i com hem fet a la nostra activitat. Ainsworth també està d’acord amb aquesta postura, afirmant que “les representacions múltiples afavoreixen l’aprenentatge ja que integren informació de varies fonts amb diferents nivells d’abstracció i formats”.