Reflexions després d’elaborar el darrer mapa conceptual

NOUS CONCEPTES

• Tot indiscernible: és un nou concepte que he après per designar les relacions entre ciència, tecnologia i societat, entenent així que no hi ha fronteres, per tant, que no són entitats diferents amb límits marcats.
• Axiologia: entès com la relació entre la tecnologia i les persones.
• Neutralitat tecnològica: jo també creia en aquest fals mite, propi del determinisme tecnològic, en que la tecnologia està per sobre de la societat, la qual va a remolc de les noves tecnologies, tot i que no coneixia que aquesta idea tingués una denominació. Ara entenc, que un dels motius pel qual relacionem la tecnologia amb la societat fa que sigui incert, perquè totes les innovacions tecnològiques són un producte social emmarcat en un moment històric, polític i econòmic concret.
• Perspectiva interactiva: defensa una realitat d’interacció entre societat i tecnologia, allò tècnic dóna forma allò social, però allò social també dóna forma a allò tècnic.
• Perspectiva teixit sense costures: molt semblant a l’anterior, creu en la igualtat d’importància tan del factor tècnic com dels factors socials, econòmics, culturals, polítics,... a l’hora de la construcció d’artefactes.
• Determinisme: segueix una concepció contrària a les dues perspectives anteriors, ja que considera tecnologia i societat com dues entitats diferents, autònomes. Hi ha dos tipus: el determinisme que prioritza el paper de la tecnologia per sobre del de la societat, anomenat tecnològic; i el que pensa que són els canvis socials els que comporten innovacions tecnològiques, anomenat social.
• Perspectiva intel·lectualista: segueix una concepció tradicional, ja que considera ciència i tecnologia com dos móns a part, defensant el paper del coneixement científic per sobre de l’experiència pràctica (tecnologia), definint tecnologia com una ciència aplicada.
• Perspectiva pragmatista: molt semblant a l’anterior, també és basa en explicar la relació de ciència i tecnologia com a lineal, però aquest creu que la tècnica és anterior al coneixement, definint tecnologia com la base de la ciència.
• Psicologia de la ciència: estudia les capacitats que diferencien els científics dels individus i els processos cognitius que intervenen en la tasca científica.
• Psicologia social de la ciència: a la relació psicologia-ciència, s’afegeix també la societat, ja que s’interessa per les variables contextuals i interpersonals.
• Enfocament empíric i naturalista: és una concepció actual que supera l’epistemològica i les suposicions filosòfiques, ja que no creu que ciència i societat hagin de ser dues entitats separades, perquè el coneixement científic és un producte social i perquè els factors socioculturals ajuden a aproximar-nos a la veritat.
• Enfocament epistemològic: oposat a l’anterior, és una antiga concepció que creia en la separació de ciència i societat, perquè considerava a aquesta darrera com a culpable dels errors científics.
• Tecnòfils: són aquells individus que estan a favor de la tecnologia per sobre de tot, enamorats de la tecnologia i la novetat.
• Tecnofòbics: són aquells apassionats d’allò natural i oposats a tot aparell tecnològic.
• Constructivisme: basat en un aprenentatge significatiu, en que l’alumne construeix el significat dels coneixements a partir dels previs i el professor fa de guia, i no de transmissor.

NOVES RELACIONS

• Contràriament al que pensava que la ciència influïa sobre la societat igual que la tecnologia, de manera lineal, sense que aquesta pogués intervenir, ara penso que hi ha una relació d’influència recíproca entre ciència i societat, i entre societat i tecnologia. De manera que el desenvolupament tecnològic porta a transformacions socials, les transformacions socials també poden portar a innovacions tecnològiques. Així passa amb la ciència i la societat, ja que els coneixements científics poden provocar canvis socials i els canvis socials també poden fer necessaris nous coneixements científics.
• Entenia ciència i tecnologia com a dues entitats diferents, la ciència s’encarrega de produir coneixements i la tecnologia d’aplicar-los, estaven al servei una de l’altre però amb funcions distintes, però certament no és així. Les fronteres entre ambdues entitats es dilueixendepenent de les circumstàncies i el moment històric.
• Ara no entenc l’educació com una entitat al servei de la tecnologia i ciència, sinó com una influència per a la tecnologia i la societat actuals. Una societat anomenada de la informació i el coneixement, que té la necessitat de rebre aquest tipus d’educació per a poder-se adaptar a les demandes actuals. Educació i tecnologia han de concentrar forces i treballar cooperativament per a millorar la societat a través de noves formes d’aprenentatge (relacionades amb el constructivisme).
• He après una nova relació de la ciència amb la psicologia, ja que aquesta darrera es preocupa pels processos cognitius que es realitzen en les investigacions científiques.     A través del debat, també he trobat una relació entre la tecnologia i tot allò que no és tecnologia, és a dir, les coses naturals. S’ha de trobar l’equilibri entre utilitzar molt les noves tecnologies i no utilitzar-les gens, perquè sinó podem convertir comoditats en necessitats, o pel contrari deixar de gaudir de moltes innovacions tecnològiques que ens faciliten la vida.