Informe PAC 1

En aquesta entrada us faig arribar el meu informe de la primera PAC, en el qual les argumentacions segueixen l'estructura pautada de premissa, tesi i conclusió.

S’ha produït una reestructuració en els meus coneixements referents a la relació entre ciència i tecnologia, ja que al principi de la PAC creia que eren dues entitats diferents entre les que existia una relació lineal.

Entenia la funció de la ciència com el desenvolupament de lleis que la tecnologia s’encarrega d’aplicar, seguint sempre aquest mateix ordre en que primer són els coneixements científics (ciència) i després l’aplicació d’aquests (tecnologia); reflexió propera a la concepció intel·lectualista.

Aquesta relació lineal no existeix perquè de la mateixa manera que els coneixements científics porten a innovacions tecnològiques, l’experiència pràctica també pot arribar al desenvolupament de lleis, com passava en l’exemple de Galileu de l’article.

Per tant, ciència i tecnologia mantenen una relació d’interacció, ja que la millora d’una pot representar una millorar per a l’altre i a l’inrevés, diluint-se així les seves fronteres.

Pel que fa als coneixements de la relació entre societat i tecnologia també els he reestructurat i a més ampliat, perquè no penso que sigui solament la tecnologia qui influeix sobre la societat, com afirma el determinisme tecnològic.

La tecnologia no està per sobre de la societat i actua independentment a aquesta i als interessos polítics i econòmics, com defensa el determinisme tecnològic, perquè és un producte social i està inserida en un espai sociocultural, polític i econòmic concret. El context en el qual s’emmarca la tecnologia influeix directament en ella, refutant així el mite de la neutralitat tecnològica. De la mateixa manera, la societat no té la batuta a l’hora de decidir per sobre de la tecnologia, com manifesta el determinisme social.

Les TIC han contribuït a molts canvis socials, com per exemple la introducció d’Internet va canviar les formes de comunicació. Però també és la societat la que té noves necessitats que promouen la demanda de nous mitjans de comunicació.

De manera que es produeix una relació d’influència recíproca en que allò social dóna forma a allò tècnic, però allò tècnic també dóna forma a allò social, com manifesta la perspectiva interactiva. Per això, a l’hora d’arribar a l’èxit en la construcció d’artefactes, no solament s’ha de tenir en compte el factor tècnic, sinó també els factors socioculturals, econòmics i polítics, com defensa la perspectiva del teixit sense costures.

Totes les innovacions tecnològiques contribueixen al desenvolupament social, de la mateixa manera que els canvis socials comporten innovacions tecnològiques, produint-se així una relació d’influència recíproca, pròpia de la perspectiva interactiva o de la perspectiva del teixit sense costures.

He canviat la meva actitud respecte a la relació entre ciència i societat, perquè ja no penso que sigui solament la ciència la que influeix sobre la societat, com si es tractés de dues entitats diferents i autònomes.

Ciència i societat no es poden considerar dos móns a part que han de romandre separades, ja que la ciència mateixa és un producte social, creat per les persones. Tot els factors socioculturals contribueixen a l’apropament de la veritat, com defensa l’enfocament empíric i naturalista, de manera que queda refutada la idea d’una societat que perjudica a la ciència contribuint a la producció d’errors científics pròpia de l’enfocament epistemològic.

No hi ha ciència sense societat, però tampoc hi ha societat sense ciència, per tant, la relació d’ambdues és recíproca.

He ampliat els meus coneixements sobre la relació psicologia i ciència, relació desconeguda per a mi al començament d’aquesta PAC.

Des de la Psicologia, concretament la Psicologia de la ciència, sovint s’han preguntat per la manera de raonar dels científics, quines diferències els separaven dels individus “normals”, quant a capacitats o formes de personalitat, així com quins eren els processos cognitius implicats en les activitats de raonament científic.

També, des de la Psicologia social de la ciència, s’han interessat per l’estudi de les variables contextuals i interpersonals implicades en l’activitat científica.

D’aquesta manera m’he adonat que existeix un vincle entre la ciència, la societat i la psicologia.

I finalment, al llarg del debat també he incrementat els meus coneixements entre la relació que es produeix entre allò tècnic i allò natural.

No es tracta de negar-se a utilitzar tot tipus de noves tecnologies, estancant-nos en el passat, perquè estarem perdent l’oportunitat de facilitar la nostra vida en moments importants, com per exemple en el part.

Tampoc es tracta de convertir les tecnologies que són per gaudir, en una necessitat constant i malaltissa.

El camí és trobar l’equilibri entre lo tecnològic i lo natural, diferenciant les veritables necessitats dels luxes personals.